el meu primer llibre, "L'ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner"

Després de dies sense penjar cap novetat al bloc avui tinc una notícia prou important per fer-ne difusió. El meu primer llibre ja ha sortit de l’impremta: “L’ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner” publicat per l’editorial Atelier i prologat pel meu mestre, director i amic el Dr. Joan M. Trayter.

El treball que vaig defensar per l’obtenció de la suficiència investigadora la passada tardor recull també el fruit de la meva recerca l’estiu de l’any 2006 a la Università degli Studi di Firenze gràcies a una beca d’investigació de l’Institut d’Estudis Autonòmics.

El motiu que em va portar a iniciar aquest estudi fou la degradació progressiva del litoral català, i sobretot l’inexplicable fet que la Llei de costes estatal, aprovada fa pràcticament 20 anys, lluny de trobar solucions a aquesta problemàtica hagi servit de catalitzador a aquest greu problema.

Amb l’aprovació dels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC) i del nou Estatut d’autonomia Catalunya compta per primer cop a la història amb figures pròpies d’ordenació de la seva costa i amb els títols competencials suficients per poder abordar aquesta qüestió.

Pel que fa als continguts, l’obra analitza la figura dels PDUSC, normes de planejament urbanístic supramunicipal amb capacitat per classificar sòl i imposar-se jeràrquicament a la resta del planejament municipal d’acord amb el que preveu el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme modificat pel Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. La recerca també n’estudia les seves dificultats d’aplicació: com la possible vulneració de l’autonomia municipal, les limitacions en relació a la manca d’ordenació del domini públic o la possible responsabilitat patrimonial.

Però per portar a terme aquesta investigació el llibre també analitza els models d’ordenació del litoral de la resta de comunitats autònomes, així com el model competencial de la República Italiana i les seves regioni, que al meu entendre ens poden ajudar a trobar solucions als problemes d’encaix competencial i a l’articulació de la futura Llei d’ordenació del litoral català, que espero que sigui l’objecte de la meva futura tesi doctoral.