la coherència convergent: el partit per davant del país

Talment com succeí en la negociació de l’Estatut, avui CiU ha tornat a fer passar els interessos de partit per davant dels interessos de país. Així, tot i que havien anunciat als quatre vents que votarien en contra dels pressupostos del 2007, per no ajustar-se "al compliment del Estatut d'autonomia de Catalunya", en el darrer moment s’han abstingut. La contraprestació a l’abstenció no és altre, segons Duran i Lleida, que el compromís “solemne” del govern de negociar les inversions a Catalunya. El problema és que si aquest compromís no es materialitza jurídicament en els pressupostos, aquesta és una frase sense cap mena de sentit, i per tant, tota negociació fora del text del pressupost és paper mullat.

El preu d’aquest gir de 180 graus, tot i el que el PSOE afirmi que és “gratis total”, pot ser molt alt. Així, aquest gir només s’entén en el marc dels compromisos del pacte Mas-ZP i l’estratègia de la sociovergència. El pressupostos i el sacrifici de les inversions promeses per l’Estat a Catalunya, talment com la negociació final de l’Estatut, són a canvi de la presidència de la Generalitat i del suport del PSC a un govern en minoria de convergència.

D’altra banda, però, la jugada també té una lectura interna en el duel Mas-Duran per liderar la coalició. L’acció de retirar l’esmena a la totalitat permet a Duran de venjar-se d’en Mas per haver-lo arraconat en la negociació de l’estatut de la Moncloa. D’aquesta manera, Duran deixa tocada de mort l’estratègia, d’en Mas-Madí, d’equidistància entre el PSOE i ERC, posicionant-se clarament a favor del primer, i de pas millora les seves expectatives d’arribar a ser Ministre.

Sigui com sigui, el que sembla clar és que altre cop CiU ha fet passar el partit per davant del país i tot plegat en menys d’un any i a 15 dies de les eleccions al Parlament de Catalunya.