l’última guerra del president Maragall (VI): cada cop més imprevisible...

L’endemà de conèixer la primera víctima col•lateral de la guerra entre el president Maragall i l’aparell del partit –materialitzada en la consellera Montserrat Tura, que no sols no serà la segona de la llista del PSC, sinó que encara s’ha de determinar en quina posició figurarà- Maragall ha tornat a sortir a la llum pública el mateix dia que signava el decret de dissolució del Parlament.

Aquest cop el format escollit pel president ha sigut una entrevista a TV3, i com ve succeint en els darrers dies, les declaracions de Maragall han tornat ha aixecar polseguera, però aquest cop no només a can PSC, sinó també a ERC.

Entre les declaracions més destacades hi figura la voluntat del president de no retirar-se de la política activa, sinó tot el contrari. Pensa crear una “fundació, corrent o grup de pensament", al marge del PSC, per “treballar en l'àmbit de les relacions entre Catalunya i Espanya, Catalunya i Europa”. El fet demostra que Maragall no pensa abandonar la seva guerra personal després de l’1-N, sinó tot en contrari, es prepara per afrontar una llarga batalla contra aquells que el van obligar a desistir.

En l’entrevista el president no s’ha limitat a parlar del seu partit i de les “fredes relacions” amb Montilla sinó que també ha fet referència a ERC, el partit que el va portar a la presidència de la Generalitat. Les paraules, però, lluny de demostrar gratitud, han servit per acusar als republicans “d’ingenuïtat i de falta d'experiència”. Té nassos que Maragall –que s’ha vist engolit per la maquinària del seu propi partit- acusi als altres “d’ingenuïtat i de falta d'experiència”. Quan recordem-ho, ha sigut ell el que –de forma absolutament ingènua- ha volgut transformar espanya en un estat federal a través d’una reforma estatutària.

En tot cas, l’entrevista demostra un cop més que Maragall cada cop és més imprevisible, i això tot just acaba de començar. Serà interessant veure com el PSC encara la campanya, amb el president del propi partit disposat a tot per evitar que es malmeti la seva obra de govern i el perfil catalanista del PSC.