l’última guerra del president Maragall (III)

Llegeixo que la guerra del president Maragall –i família- contra l’aparell del PSC-PSOE ja té les primeres adhesions. Tal con informen diversos mitjans de comunicació, diferents antics militants del partit –que havien ostentat càrrecs públics- també han fet arribar a la direcció del PSC la seva baixa de la militància –talment com la primera dama- en desacord amb la supeditació del PSC al PSOE.

Concretament són: Joan Llenas - exregidor del PSC a l'Ajuntament de Palafrugell-; Núria Albó -exalcaldessa de la Garriga-; Francesc Viñas –excap dels socialistes de la Garriga-, i Mercè Hernández -exregidora de la mateixa localitat-. Tot i que en nombre encara són pocs, aquest és el primer símptoma clar que alguna cosa s’està començant a moure a dins del sector catalanista del PSC. Bona evidència d’aquesta afirmació és el fet que el candidat Montilla hagi hagut de desmentir-ho tot afirmant que "les coses van bé per al PSC".

Núria Albó –la militant de més pes polític que ha demanat la baixa- afirmava en unes declaracions als diari Avui que no entenia el socialisme sense el catalanisme. Si és així –i vist que de catalanisme ni queda ben poc al PSC- l’animo a militar en l’únic partit que des de l’esquerra practica polítiques catalanistes de debò, i no em refereixo a l’eco dels socialistes, sinó a Esquerra Republicana de Catalunya. Doncs fou Esquerra qui impulsà el pacte catalanista i de progrés materialitzat en el Tinell, i fou en canvi el sector més ranci del PSC-PSOE –del que Albó renega- el que s’ho carregà tot per interès de partit i de país –el seu, españa naturalment-.