quines majories es requereixen per a l’aprovació de la reforma de l’estatut?

Al voltant de la polèmica oberta sobre quines majories es requereixen per a l’aprovació de la reforma de l’estatut he llegit dues teories jurídiques oposades que crec important analitzar des d’una vessant jurídica:

1) La primera d’elles, defensada pels serveis jurídics del Parlament, en síntesis afirma que la proposta d’estatut d’autonomia s’ha de sotmetre al referèndum a través del procediment descrit en els articles 56 i 57 de l’estatut del 1979, d’acord amb l’establert a l’article 10 de la Ley Orgánica 2/1980, de 18 de enero, sobre regulación de las distintas modalidades de referéndum. L’aplicació d’aquesta primera teoria comportaria que es tinguessin en compte el conjunt de vots vàlidament emesos en el conjunt del Principat, sense tenir el compte els resultats parcials de les diferents provincias.

2) La segona de les teories, defensada per fent la viu-viu en el seu bloc, afirma que els articles 56 i 57 de l’estatut del 1979 són jurídicament massa inconcrets. Partint d’aquesta premisa, doncs, fora necessari utilitzar subsidiàriament el procediment de l’article 9 de la Llei orgànica 2/1980 (procediment que fou utilitzat el 1979 quan Catalunya encara no disposava d’estatut propi). Aquesta segona teoria exigiria una majoria de vots afirmatius en el sí de les quatre provincias del Principat tal com exigeix l’article 9.2 de citada llei “El Estatuto se entenderá aprobado cuando obtenga en cada provincia mayoría de votos afirmativos de los válidamente emitidos”

Tot i que m’agradaria poder afirmar el contrari, s’ha de dir que en aquest cas tinc de donar la raó als serveis jurídics del Parlament. El procediment previst a l’article 9 de la Llei 9/1980 exigia el vot afirmatiu en cadascuna de les províncies per un sol motiu: perquè en aquell moment no existien jurídicament les Comunitats Autònomes (CCAA), sinó només la divisió provincial imposada per l’estat espanyol, i per tant abans de la constitució d’una CCAA era necessari l’aprovació del text estatuari per cadascuna de les seves provincias.

Avui, però aquesta interpretació no tindria cap sentit ni jurídic ni polític. Jurídicament perquè Catalunya avui ja té un reconeixement jurídic com a CCAA i l’Estatut del 1979 ja preveu un mecanisme, que inconcret o no, no preveu en cap cas que l’estatut hagi de ser refrendat positivament en el sí de les quatre províncias. Políticament, perquè aquesta interpretació suposaria donar un pes importantíssim a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona amb un cens electoral notablement inferior al de Barcelona.

Tot i això, seguiré buscant més interpretacions jurídiques per treure’n l’aigua clara...