05 octubre 2010

en marxa el Seminari de Dret Local 2010/2011

El proper 22 d’octubre iniciem el Seminari de Dret Local 2010/2011. L'objectiu principal del mateix és dotar als seus participants d'una formació continuada en matèria jurídica des de la vessant dels ens locals. Amb aquesta voluntat el Seminari de Dret Local no només s'adreça als secretaris i a d'altres funcionaris de les administracions locals, sinó també als advocats i d'altres operadors jurídics, que estiguin interessants en participar d'una formació continuada d'excel·lència que compti amb la participació dels millors especialistes en dret administratiu de tot l'estat espanyol.


En les vuit jornades del Seminari, que tindrà lloc un divendres al mes en el Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or, hi participaran magistrats i catedràtics de dret administratiu que oferiran ponències sobre diferents aspectes d'actualitat en relació al dret local. Sobre el contingut concret del Seminari, organitzat conjuntament per la Universitat de Girona, la Diputació de Girona, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Fundació Caixa de Girona, es pot veure el programa annex a aquest correu.

Així mateix, és important destacar que la participació a 6 de les 8 jornades donarà lloc a un Curs d'Especialització en Dret Local per la Fundació UdG: Innovació i Formació, així com a crèdits de lliure elecció.

Les inscripcions al Seminari es poden realitzar online, a través del web de la Fundació Universitat de Girona, o bé de forma presencial a la pròpia Fundació Universitat de Girona. El preu de les mateixes és de 350 euros pel conjunt de les vuit jornades, o de 60 euros per qualsevol de les jornades de forma individual. Per més informació es pot trucar al 972.21.02.99 o bé sol·licitar-la a través del correu electrònic info.fundacioif@udg.es o de la web www.fundacioudg.org.

03 juliol 2010

la gravetat de la sentència filtrada i el silenci dels mitjans


Tot i que des d'ahir al matí es pot consultar, en l'edició paper del Periódico, un extracte de l'esborrany final de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estatut, en què es destaquen els articles suprimits i els fonaments jurídics amb què els magistrats reiterpreten l'Estatut.

Tot i que l'esmentat esborrany, de 247 pàgines, es pot consultar des de fa més de 24 hores de forma integra a la web de el Periódico.


Tot i el contingut gravíssim d'aquesta sentència que qüestiona aspectes bàsics, no només del nou Estatut -com per exemple el blindatge competencial, la justícia, les vegueries o la Llei de consultes-, sinó també altres avanços nacionals fonamentals dels darrers 30 anys d'autogovern com per exemple la immersió lingüística a les nostres escoles o el propi model de normalització lingüística del nostre país.


A aquesta hora de la nit del dissabte cap mitjà de comunicació -més enllà del Periódico- s'ha fet ressò de la gravetat del moment. A diferència del que va succeir pocs minuts després de conèixer la resolució judicial el dilluns passat, amb la conseqüent cadena d'interpretacions de tots els mitjans, al llarg de les darreres hores són molt poques i curtes les referències al document filtrat als mitjans de comunicació de tot tipus.


El motiu d'aquest silenci és perquè segons la Presidenta del TC, María Emilia Casas, l'esborrany filtrat només és "una versió inicial de la ponència" presentada al ple del Tribunal el 28 de juny i en què es basa la sentència, i que està "encara pendent de firma i notificació".


Ara bé, que sigui una versió inicial no vol dir que la versió definitiva sigui més benevolent, doncs des del meu punt de vista la versió definitiva de la resolució judicial fins i tot pot ser molt més greu. Com exemple de la meva afirmació us proposo una comparativa de la resolució oficial publicada a la web del Tribunal Constitucional amb la part resolutiva del document filtrat pel Periódico a través d'aquest document comparatiu.


Com observareu, la versió definitiva no només contempla el 98% del text filtrat -deixant de banda aspectes estilístics o purament formals-, sinó que hi afegeix altres aspectes com les referencies interpretatives dels conceptes “nació” i “nacionalitat” del preàmbul o la declaració d'insconstitucionalitat de l'article 218.2 de l'Estatut (en relació als tributs dels ens locals), per citar dos exemples.


Us proposo dedicar una estona a llegir el text de l'esborrany i després ho podeu valorar vosaltres mateixos.