festa d'Esquerra del Gironès 09' a Llagostera

Festa d'Esquerra del Gironès 2009 a Llagostera

xerrada d'Idea Girona! sobre participació amb en Quim Brugué

Xerrada d'Idea Girona sobre participació amb en Quim Brugué a la Carpa del Glop's del Parc de la Devesa

inici de campanya Europees 2009

Inici de campanya Europees 2009, al Parc de les ribes del Ter

manifestació de l'1 de maig a Girona

la Marga Figueras guanya el 26è premi de periodisme Cadaqués a Carles Rahola

Tal com ja va avançar el Punt i el Diari de Girona la setmana passada la Marga Figueras és la guanyadora del 26è premi Cadaqués a Carles Rahola de periodisme que anualment organitza l’Ajuntament de Cadaqués. Aquestes són les fotos de l’acte de lliurament del premi (amb una glossa de l’article a càrrec de Pilar Rahola) aquest dissabte passat a la Sala de la Societat l’Amistat de Cadaqués:

La Marga ha guanyat el premi per la publicació de l’article “L`última gent salada”, a la revista Presència el passat 28 de novembre. L'article repassa els orígens del parlar salat tot recordant que Cadaqués és la darrera població de Catalunya a on el salat es manté encara ben viu. Us l’animo a llegir.

Moltes felicitats Marga!

Us deixo amb una mica de vocabulari cadaquesenc que repassa l’article:

• Acotar: ajupir-se
• Ametlló: fruit de l’ametller
• Barria: barroer, poc acurat ni precís en fer les coses
• Bertonell: cranc gros
• Bricoc: albercoc
• Briqueti: barreja de peix petit
• Buscall: adjectiu que s’aplica a una persona en sentit despectiu
• Calistresa: fam, misèria
• Caroti: ciratge, betum per netejar les sabates
• Coua: cova
• Cori-mori: no estar gaire fi, no trobar-se bé
• Ditlló: balda petita per tancar la porta
• Escarquillat: espavilat Genari: geranio
• Iglesi: església
• Ix!: expressió que indica sorpresa
• Jonell: genoll
• Maror: onada
• Marrofi: terròs de sucre
• Nen/nena: forma de saludar els homes i les dones
• Nereta: orejeta
• Pannada: truita de Farina sense ous
• Piella: paella
• Rastell: paviment fet amb pedres de pissarra col·locades en vertical
• Redera: Carrere
• Rodolso: recés
• Taronjo: toronja
• Xindri: síndria

sant jordi 2009

la parada d'Esquerra a la Plaça Catalunya de Girona

el bicing un compromís d'Esquerra amb la ciutat

Aquest diumenge passat Esquerra a la ciutat de Girona defensava públicament, en un article al Diari de Girona, la mobilitat amb bicicleta i la necessitat d’impulsar la xarxa de carrils bici i un servei de lloguer de bicicletes que tingués en compte la dimensió d'Àrea urbana. La petició no era nova, Mou-te en bici l’havia defensat en una pedelada organitzada feia pocs dies, i Esquerra l’havia incorporat des de feina temps en el seu programa govern, així com en el Pla de mandat de l'Ajuntament de Girona 2007-2011.

Avui l’edició digital del Diari de Girona publica la següent notícia:

"Girona tindrà «bícing» a la tardor amb unes 160 bicicletes repartides en 14 estacions

Girona preveu implantar el 'bícing', el sistema de lloguer públic de bicicletes, a la tardor. Seran unes 160 bicicletes en unes catorze estacions repartides per la ciutat i la distància entre estacions serà d'uns dos quilòmetres de mitjana. A més, l'Ajuntament de Girona preveu convidar els municipis de Salt i Sarrià de Ter a unir-se a la iniciativa perquè el 'bícing' es pugui implantar a les tres poblacions. Girona ha rebut una subvenció de l'Institut Català d'Energia de 197.266,88 euros que fa possible que finalment aquest any puguin fer la inversió de mig milió d'euros per implantar el 'bícing'."

moure’s en bici per Girona

Aquests dies hem tingut noticia de la reobertura d’un tema vell i recorrent a la ciutat de Girona: la mobilitat en bicicleta. El motiu és que l’Àrea de mobilitat de l’Ajuntament de Girona ha confirmat públicament que de moment no impulsarà el servei de lloguer de bicicletes, conegut com a bicing, per manca de recursos. Segons se’ns ha informat, el cost de cada una de les 160 bibicletes que requeriria aquest servei és d’uns 3.000 euros, i sense una subvenció aquesta despesa és inassumible per a l’Ajuntament. En aquest context, el col·lectiu Mou-te en bici -una entitat que exemplifica la bona salut de la societat organitzada de la nostra ciutat- s’ha mobilitzat per demanar que s’impulsi aquest projecte que fomentaria l’ús de la bicicleta.

No obstant això el bicing, necessari o no –des d’Esquerra sempre l’hem defensat- només és la punta de l’iceberg de la mobilitat a Girona, un dels mals endèmics més importants de la nostra ciutat. Ja l’any 1998 el consistori municipal va definir una la Xarxa bàsica de carrils bici, que preveia uns 20 km de carrils bici. Han passat més de 10 anys i a dia d’avui, segons es pot constatar en la documentació sobre el Pla de Mobilitat de Girona que s’està redactant des de fa anys –i que periòdicament, en premsa, s’anuncia la imminència de la seva presentació, sense gaire pudor pel gran retard d’aquest Pla que no acaba d’arribar- no se n’ha executat ni un 50%. Fins i tot aquest mateix document reconeix que “els itineraris actuals no constitueixen una xarxa de carrils bici pròpiament dita”. Potser ens hem de plantejar, per tant, quina és la problemàtica de fons: la inacció envers aquest mitjà de transport saludable, ràpid i sostenible, la bicicleta.

Cal compatibilitzar els milers de desplaçaments motoritzats que es produeixen diàriament a Girona amb la seguretat dels 6.000 desplaçaments que s’hi fan amb bicicleta. Cal que, d’una vegada, s’impulsi la xarxa de carrils bici de la ciutat. I evidentment, també cal discutir com es pot implementar un servei de lloguer, tenint en compte els seus costos, si el bicing no va acompanyat d’una reformulació de la mobilitat a Girona. Allò realment prioritari, per als ciclistes i per a la seguretat de tots, és la consolidació d’aquesta xarxa, en la línia del treball que Esquerra ha impulsat des de les seves responsabilitats de govern en les diferents institucions. Serveix com a exemple la inauguració aquest dissabte passat del carril bici entre Salt i Girona, l’únic construït a la ciutat en els darrers anys, que s’ha impulsat des del Consorci de Vies Verdes de la Diputació de Girona i s’ha finançat fonamentalment gràcies al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Finalment, a vegades anar tard també té avantatges. Actualment no s’entendria que la definició del model de mobilitat acabés als límits del nostre terme municipal: és necessari que tant els futurs carrils bici com el servei de bicing es pensin des de l’òptica d’àrea urbana, i amb la complicitat i implicació no només de Salt sinó també de Sarrià, Vilablareix, Quart, o St. Julià de Ramis i Medinyà. Probablement encara hi som a temps, i ara tenim els instruments legals per fer-ho –el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona, que es troba en fase d’informació pública, i el recentment creat Consorci de Transport Públic de l’Àrea de Girona que comença a caminar- i només falta posar-hi la voluntat política. A Esquerra a la ciutat de Girona som uns quants que vivim habitualment i en primera persona els problemes de la mobilitat en bicicleta a la ciutat; i si vam donar tanta importància a la mobilitat al llarg de la passada campanya electoral és perquè aquest tema no és menor: ens preocupa i estem absolutament d’acord que necessita un gir. Amb el nostre suport ja hi podeu comptar.

(article publicat al Diari de Girona el diumenge 5 d'abril de 2009)

idea Girona!

[Idea: concepció que hom es proposa de realitzar, pla, propòsit, intenció]

Avui fa setanta anys un literat, intel·lectual i historiador i, per sobre de tot això, una persona compromesa amb els valors catalanistes i republicans, era afusellat per la “justícia” franquista. Carles Rahola no milità en cap partit però el seu ideari cívic i polític que havia immortalitzat al Breviari de Ciutadania, publicat l’any 1933- exercia més lideratge llavors que moltes organitzacions en l’actualitat. Carles Rahola era idealista, estava compromès amb el país i el seu futur i fou per això –per “ser un dels més destacats separatistes de Girona” o per “incitar a les masses a prolongar la seva resistència enfront els franquistes”- que féu aquesta fi. És de tota justícia que tal i com es va fer l’any 1976, avui se’l torni a recordar amb tota la solemnitat que es mereix. Però també creiem que seria absurd enaltir l’intel·lectual sense parar compte a les idees que constituïen la seva essència. Què se n’ha fet de la Girona dels valors republicans que tant proclamava? Quines reflexions faria avui sobre la marxa de la ciutadania i la política actual, setanta anys després i al cap de més de trenta de la democràcia que a ell li fou negada?

Girona ha viscut aquestes tres darreres dècades, amb encerts i errors, com un dels períodes més brillants de la seva història, tant des del punt de vista econòmic com cultural. Des de la reinstauració de la democràcia, l’impuls del nou consistori municipal i la creació de la Universitat de Girona han significat un revulsiu que, amb la recuperació del Barri Vell com a símbol més destacable, han capgirat aquell ambient gris i trist on la ciutat estava immersa. Aquest renaixement, evidentment, no es va fer sol: no hauria estat possible sense la concreció d'un projecte de ciutat i la il·lusió que una generació de gironins hi va dipositar.

Avui, però, ja han passat 30 anys des de llavors. La ciutat ha retrobat els colors però l’impuls ha anat perdent força amb el temps. Avui Girona continua essent un referent per a les poblacions del seu entorn, però continua vivint de la mateixa inèrcia de llavors. Ni hi ha una nova visió a llarg termini –tan sols es gestiona al dia a dia-, ni tampoc la il·lusió dels primers projectes. Bon exemple del distanciament dels gironins respecte al projecte de ciutat el trobem en la seva desafecció progressiva en la política municipal. Així, en les darreres eleccions municipals només el 51% dels gironins van anar a votar, i fins a un 4% dels que ho van fer van votar en blanc. I el que és més simptomàtic: cap de les forces polítiques fou capaç de sumar nous votants al seu projecte. Hi ha hagut, en definitiva, un trencament gradual entre els ciutadans i els seus representants que, liderats pel PSC des de fa tres dècades, han anat gestionat una ciutat sense massa problemes però alhora, sense gaire idees noves ni ambició.

Malgrat tot, ens cal un nou impuls en l’àmbit local que ens ajudi a recuperar la il·lusió. Els canvis no esperen, i en el curt i mitjà termini trobarem cruïlles que seran determinants per enfocar el futur de Girona: la seva capitalitat en un corredor logístic, les apostes comercials i econòmiques en un mercat en plena crisi, o l’absorció de la immigració en un context nacionalment no normalitzat, per enumerar-ne algunes. Quina és la fita cap on ha de caminar la nova Girona del segle XXI?

Tenim molt clar que no hi ha democràcia avançada, ni cap projecte col·lectiu, que pugui avançar sense un bon nivell d’implicació dels ciutadans. La democràcia real necessita un teixit social ben viu i organitzat, lliure i independent. És en aquest context que un grup de gent, propers al projecte de l’esquerra nacional, volem sumar esforços per idear un conjunt de propostes progressistes i socialment avançades en el si d’una nació lliure. Cal idear una ciutat que jugui un paper molt més destacat en el futur del catalanisme. També cal que ideem, des del món local, com aprofundir en la democràcia autèntica, sense dirigismes. Volem idear una ciutat capaç de generar una economia real al servei de les persones. Una ciutat mediterrània, amable, sostenible i de qualitat; on tots els seus ciutadans tinguin els mateixos drets.

Es tracta de construir entre tots un projecte que no només ens permeti afrontar els reptes de futur i doni un nou impuls a la ciutat sinó que també, i potser encara més important, ens permeti recuperar la il·lusió perduda. Cal que recuperem els valors republicans. Com deia Carles Rahola sobre la nostra ciutat "si el seu passat és gloriós, el seu present és constructiu i el seu esdevenidor és ple de prometences”

>> Uneix-te a Idea Girona!

jo, Junqueras

A Catalunya i a la resta de Països Catalans cal restaurar la confiança en la política i en la noció mateixa del compromís públic. I més en temps de crisi. Ara ens calen gestos de coratge ciutadà que ajudin a reforçar la il·lusió col·lectiva. Per això és una molt bona notícia que l’Oriol Junqueras hagi decidit fer un pas endavant i opti a esdevenir, en les properes eleccions del 7 de juny, diputat del Parlament Europeu. La seva trajectòria com a historiador, professor universitari, divulgador cultural i periodista, caracteritzat de sempre per una insubornable visió social i nacional, són una carta de presentació excel·lent davant l’opinió pública.

Avui ja som una colla de generacions que, després de la transició, hem crescut amb les promeses incomplertes de caminar cap a la sobirania i el benestar. La realització com a nació plena passa per una altra forma de fer política, que miri als ulls dels problemes de la gent i que els sàpiga dir no pas allò que volen sentir sinó, sobretot, allò que han de saber. El dret a decidir i les reformes estructurals que hem d’encarar ens han de conduir cap a un altre escenari en què els catalans puguem recuperar la confiança en nosaltres mateixos. Hem de recuperar el control del nostre destí, tal com ho vam començar a fer després d’una llarga dictadura i tal com ja ho havíem fet el primer terç del segle XX. Malgrat les adversitats, el poble català ha sobreviscut com a nació, perquè la seva gent ha treballat de valent per encapçalar grans moviments transformadors, com la revolució industrial o la superació de la crisi i la inserció en el mercat europeu a finals del segle passat.

El futur que ja ha començat passa per la globalització i per treballar amb les eines necessàries per aprofitar les oportunitats de mirar-nos el món sense por, amb el convenciment que el nostre autogovern, les nostres empreses i la nostra cultura, d’arreu dels Països Catalans, tenen moltes coses a dir i a compartir amb els altres pobles i nacions d’arreu.

Europa és la gran oportunitat per mostrar-nos tal com som. Cal que la nostra veu s’hi expressi amb claredat, amb l’orgull de representar de manera desacomplexada una nació gran, amb una llengua que és la vuitena amb més parlants de la Unió Europea. Des de Ramon Llull fins a Gaudí, Dalí, Miró, Tàpies o Barceló, hem contribuït a escriure les pàgines de la història cultural d’Europa i volem reivindicar el nostre dret a construir Europa al costat dels Estats.

Europa, en la dinàmica de crisi actual, es juga tant la possibilitat d’encapçalar la societat del coneixement, per liderar la transformació i la sostenibilitat dels sistemes de producció del nou ordre internacional, com la pervivència d’un model social que garanteixi la cohesió, el benestar i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Per superar els reptes ens cal el suport de la gent. I només amb l’aprofundiment de les llibertats democràtiques de pobles i ciutadans ens podrem identificar de veritat amb el projecte europeu. Perquè Catalunya i els Països Catalans també es construeixen des d’Europa. La tasca és certament difícil i no podrem resoldre tots els problemes, però podrem avançar si som capaços de superar l’estadi de la queixa i de la disputa partidista que ens ha dividit els darrers trenta anys, i que ha impedit assolir moltes fites que encara tenim pendents.

Avui, al poble català li calen idees clares, esforç i un esperit constructiu per unir totes les capacitats vers un projecte que desperti l’entusiasme col·lectiu. Nosaltres ens fiem de l’honestedat i la preparació de l’Oriol Junqueras. Sabem que ell reuneix les qualitats i les virtuts per encapçalar un moviment que, pas a pas, redreci la confiança i la il·lusió de tots plegats en l’anhel de ser cada cop més lliures.

(manifest de suport a l'Oriol Junqueras, per adherir-t'hi)