jornada sobre l'ordenació de la Costa Brava en el Seminari de Dret Local
el bloc d'en josep maria aguirre
Llegeixo perplex els arguments utilitzats per l'advocat de l'Estat en el recurs interposat contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt per haver autoritzat una entitat privada a utilitzar un espai públic per realitzar-hi una consulta popular. Segons l'advocat, el simple fet que un grup de ciutadans d'Arenys hagi decidit preguntar als seus veïns si prefereix tenir un estat propi o continuar formant part del territori de l'Estat «va en evidente menoscabo del interés general de todos los ciudadanos» –espanyols, és clar– i «podría suponer un ejemplo en el que apoyarse otros municipios o administraciones para vulnerar el ordenamiento jurídico [...] pudiendo dar lugar a un claro efecto multiplicador de dichas conductas antijurídicas». Però no només això, sinó que també s'argüeix que l'ús i la interpretació dels resultats de la consulta podria comportar un perjudici «para la estabilidad social y política» de l'Estat.
No me'n sé avenir. Francament, s'ha preguntat l'advocat de l'Estat quin sentit té el seu recurs? No només no ha impedit la realització de la consulta per part d'una entitat privada, a la qual no és d'aplicació la legislació bàsica de l'Estat sobre els ens locals, sinó que ha aconseguit centrar l'atenció mediàtica sobre una realitat inqüestionable: més del 20% de la població de Catalunya vol la independència del seu país, i cada any que passa la xifra augmenta. Les dades no s'han extret de cap consulta ni referèndum, sinó de les enquestes realitzades periòdicament per la mateixa Generalitat de Catalunya a través del seu Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
S'han preguntat els representants de l'Estat si aquests estudis del CEO són contraris a l'interès general, o si l'ús i la interpretació dels seus resultats podria comportar un perjudici per a l'estabilitat social i política? Si la resposta és afirmativa, llavors per què no recorren també contra la decisió de realitzar-los i publicar-los? Si volen fins i tot els puc donar algun argument jurídic a favor, ja que des d'un punt de vista legal la competència de la Generalitat per realitzar enquestes es troba en el mateix article 122 de l'Estatut que regula les consultes populars i que condiciona el desenvolupament d'aquestes a l'autorització del govern de l'Estat. Com s'afirma en l'esmentat article 122: «Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.» Llavors si la Generalitat no demana autorització a l'Estat per preguntar als seus ciutadans si prefereixen viure en un estat propi per què ho ha de fer una entitat privada d'un petit poble del Maresme?
Siguem realistes, els nervis els han traït, s'han equivocat. Al cap i a la fi, potser caldria que comencéssim a ser més optimistes perquè, amb la perspicàcia que demostren els responsables de l'administració estatal –que afirmen voler frenar l'independentisme–, és evident que el percentatge que abans comentàvem anirà pujant any rere any.
Si tanta por tenen del fet que els independentistes cada dia siguem més, els aconsellaria que esmercessin menys esforços a prohibir que els seus ciutadans s'expressin democràticament i bastants més a posar fi als greuges històrics, culturals, socials i econòmics que comporta a un català ser ciutadà de l'Estat espanyol.
No cal dir que des d'Esquerra a Girona animem els veïns d'Arenys de Munt a expressar-se lliurement i d'acord amb les seves conviccions polítiques el diumenge dia 13. Nosaltres hem treballat, treballem i seguirem treballant per aconseguir que d'aquí a pocs anys una majoria independentista a les institucions del nostre país faci possible celebrar un referèndum nacional sobre l'autodeterminació de Catalunya talment com ho farà el govern escocès d'Alex Salmond. El temps ens dóna la raó, i si fa pocs anys l'independentisme era vist com quelcom marginal de la política catalana, avui no només ocupem un espai central en el mapa polític català sinó que estem aconseguint que una majoria social al nostre país s'estimi més viure en un estat propi que en aquesta Espanya primitiva i polsegosa que ens ha tocat viure.
Article publicat al Punt el dimecres 9 de setembre de 2009
El diumenge 12 de juliol a les tres de la tarda en Joan Puigcercós anunciava en directe per TV3, després d’un cap de setmana llarg de negociacions i d’una executiva extraordinària, el sí d’Esquerra al nou model de finançament de Catalunya. “Hem plantat cara a l’Estat i ens n’hem sortit”, afirmava Puigcercós en aquella roda de premsa.
Tot i això ni Esquerra ni el Govern de la Generalitat no van mai fer cap pas enrera. Ens vam mantenir ferms perquè sabíem la importància d’un bon acord pel país. De la proposta inicial d’en Solbes de 1.900 milions (que per cert superava de llarg els migrats recursos de l’anterior acord de finançament entre CiU i el PP) es va passar als 3.484 de la ministra Salgado i finalment als més de 3.800 milions, la xifra que exigia Esquerra, que es poden acabar convertint finalment en més de 4.000 milions tal com ha anunciat el conseller Castells.
Aquest nou model permetrà fer front a moltes de les necessitats més imminents que té el país, immers en una greu crisi que com sempre afecta a les classes socials més pobres. Permetrà, doncs, construir infrastructures, pagar els ajuts de la Llei de dependència, millorar l’escola pública i en definitiva continuar construint un estat propi.
Ara fa quatre anys naixia el Butlletí d’Esquerra a Girona “Ciutadania” que recuperava una antiga capçalera d’inicis del segle XX, un diari que fou dirigit per Prudenci Bertrana, un intel·lectual compromès amb el catalanisme i el republicanisme. Al llarg d’aquest període Ciutadania ha estat el nostre canal de comunicació amb la gent de Girona.