jornada sobre l'ordenació de la Costa Brava en el Seminari de Dret Local

Diari de Girona 14 de setembre de 2009, portada i article sobre la Jornada de la Costa Brava en el marc del Seminari de Dret Local:

proclamació d'en Joan Puigcercós a la Vall de Núria

Proclamació d'en Joan Puigcercós com a presidenciable d'Esquerra Republicana de Catalunya a la Generalitat de Catalunya


Vall de Núria, 17 d'octubre de 2009

els últims testimonis de la barbàrie

Contraportada del Punt diari del dimecres 16 de setembre de 2009

espanya té por de la democràcia

Llegeixo perplex els arguments utilitzats per l'advocat de l'Estat en el recurs interposat contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt per haver autoritzat una entitat privada a utilitzar un espai públic per realitzar-hi una consulta popular. Segons l'advocat, el simple fet que un grup de ciutadans d'Arenys hagi decidit preguntar als seus veïns si prefereix tenir un estat propi o continuar formant part del territori de l'Estat «va en evidente menoscabo del interés general de todos los ciudadanos» –espanyols, és clar– i «podría suponer un ejemplo en el que apoyarse otros municipios o administraciones para vulnerar el ordenamiento jurídico [...] pudiendo dar lugar a un claro efecto multiplicador de dichas conductas antijurídicas». Però no només això, sinó que també s'argüeix que l'ús i la interpretació dels resultats de la consulta podria comportar un perjudici «para la estabilidad social y política» de l'Estat.

No me'n sé avenir. Francament, s'ha preguntat l'advocat de l'Estat quin sentit té el seu recurs? No només no ha impedit la realització de la consulta per part d'una entitat privada, a la qual no és d'aplicació la legislació bàsica de l'Estat sobre els ens locals, sinó que ha aconseguit centrar l'atenció mediàtica sobre una realitat inqüestionable: més del 20% de la població de Catalunya vol la independència del seu país, i cada any que passa la xifra augmenta. Les dades no s'han extret de cap consulta ni referèndum, sinó de les enquestes realitzades periòdicament per la mateixa Generalitat de Catalunya a través del seu Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

S'han preguntat els representants de l'Estat si aquests estudis del CEO són contraris a l'interès general, o si l'ús i la interpretació dels seus resultats podria comportar un perjudici per a l'estabilitat social i política? Si la resposta és afirmativa, llavors per què no recorren també contra la decisió de realitzar-los i publicar-los? Si volen fins i tot els puc donar algun argument jurídic a favor, ja que des d'un punt de vista legal la competència de la Generalitat per realitzar enquestes es troba en el mateix article 122 de l'Estatut que regula les consultes populars i que condiciona el desenvolupament d'aquestes a l'autorització del govern de l'Estat. Com s'afirma en l'esmentat article 122: «Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.» Llavors si la Generalitat no demana autorització a l'Estat per preguntar als seus ciutadans si prefereixen viure en un estat propi per què ho ha de fer una entitat privada d'un petit poble del Maresme?

Siguem realistes, els nervis els han traït, s'han equivocat. Al cap i a la fi, potser caldria que comencéssim a ser més optimistes perquè, amb la perspicàcia que demostren els responsables de l'administració estatal –que afirmen voler frenar l'independentisme–, és evident que el percentatge que abans comentàvem anirà pujant any rere any.

Si tanta por tenen del fet que els independentistes cada dia siguem més, els aconsellaria que esmercessin menys esforços a prohibir que els seus ciutadans s'expressin democràticament i bastants més a posar fi als greuges històrics, culturals, socials i econòmics que comporta a un català ser ciutadà de l'Estat espanyol.

No cal dir que des d'Esquerra a Girona animem els veïns d'Arenys de Munt a expressar-se lliurement i d'acord amb les seves conviccions polítiques el diumenge dia 13. Nosaltres hem treballat, treballem i seguirem treballant per aconseguir que d'aquí a pocs anys una majoria independentista a les institucions del nostre país faci possible celebrar un referèndum nacional sobre l'autodeterminació de Catalunya talment com ho farà el govern escocès d'Alex Salmond. El temps ens dóna la raó, i si fa pocs anys l'independentisme era vist com quelcom marginal de la política catalana, avui no només ocupem un espai central en el mapa polític català sinó que estem aconseguint que una majoria social al nostre país s'estimi més viure en un estat propi que en aquesta Espanya primitiva i polsegosa que ens ha tocat viure.

Article publicat al Punt el dimecres 9 de setembre de 2009

el valor de la feina ben feta

El diumenge 12 de juliol a les tres de la tarda en Joan Puigcercós anunciava en directe per TV3, després d’un cap de setmana llarg de negociacions i d’una executiva extraordinària, el sí d’Esquerra al nou model de finançament de Catalunya. “Hem plantat cara a l’Estat i ens n’hem sortit”, afirmava Puigcercós en aquella roda de premsa.

S’aconseguien, així, els dos objectius fitxats per Esquerra en la negociació més de 3.800 milions euros de recursos i superar la mitjana de recursos de les CCAA en un 5’6%.

Era el final d’un llarg trajecte que va començar pràcticament l’endemà mateix d’haver-se aprovat l’Estatut retallat entre en Mas i ZP i que va passar per diferents etapes. Des del primer moment Esquerra havia denunciat que l’Estatut de la Moncloa limitava enormement les capacitats de Catalunya de tenir un bon finançament i impedia el Concert econòmic que defensàvem des de feina 20 anys. Tot i així Esquerra es va posar a treballar per un bon acord.

En el camí d’aquest acord van defensar i reclamar, fins aconseguir-ho, la publicació de les balances fiscals que demostraven negre sobre blanc el pèssim finançament de les institucions del país i del conjunt dels Països Catalans.

Al llarg d’aquest trajecte les coses no han sigut fàcils. El Govern de la Generalitat es trobava en una situació molt complexa per culpa de la manca de recursos, agreujada per culpa de la crisi, que impedia el desplegament real i efectiu de moltes de les seves polítiques. Molts sectors econòmics del país, i la pròpia CiU, reclamaven insistentment el final d’aquella negociació i la convocatòria d’eleccions anticipades per la conformació d’un nou govern que pogués portar amb més “fermesa” les negociacions. I fins i tot en determinats moments va semblar que el propi Zapatero volia la el fracàs d’aquella negociació del finançament i la convocatòria d’eleccions anticipades, entregant la Generalitat a Convergència a canvi d’estabilitat parlamentaria a Madrid.

Tot i això ni Esquerra ni el Govern de la Generalitat no van mai fer cap pas enrera. Ens vam mantenir ferms perquè sabíem la importància d’un bon acord pel país. De la proposta inicial d’en Solbes de 1.900 milions (que per cert superava de llarg els migrats recursos de l’anterior acord de finançament entre CiU i el PP) es va passar als 3.484 de la ministra Salgado i finalment als més de 3.800 milions, la xifra que exigia Esquerra, que es poden acabar convertint finalment en més de 4.000 milions tal com ha anunciat el conseller Castells.

Esquerra amb només els seus 21 diputats al Parlament de Catalunya, i 3 a Madrid, no només ha aconseguit el millor finançament de la història de Catalunya sinó també reduir dins a un terç el dèficit fiscal (si sumem els recursos de la disposició addicional 3era de l’Estatut) tal com vam defensar en el nostre programa electoral a les eleccions al Congrés dels Diputats del març de 2008.

Aquest nou model permetrà fer front a moltes de les necessitats més imminents que té el país, immers en una greu crisi que com sempre afecta a les classes socials més pobres. Permetrà, doncs, construir infrastructures, pagar els ajuts de la Llei de dependència, millorar l’escola pública i en definitiva continuar construint un estat propi.

Com sabeu aquesta no és la solució definitiva, perquè el nostre model és el Concert Econòmic i en darrer terme la independència del país. Però com afirma en Joan Ridao “partíem d’un Estatut que no donava més de si, però hem suplert les seves mancances amb tenecitat, perseverança i estirant del carro del Govern de Catalunya fins al darrer moment. La fermesa ha donat fruïts”

Article publicat al Diari de Girona el dissabte 25 de juliol de 2009

un pas endavant

Conferència "Les claus del nou finançament" a càrrec d'en Joan Ridao, Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya
(Auditori Caixa de Girona, 20 de juliol 2009)

Esquerra va donar el tret de sortida ahir a Girona de la campanya "Un pas endavant" per explicar el nou model de finançament. La campanya, que es durà a terme a tot el territori, té un triple objectiu: explicar el nou model de finançament, l'obra de govern i la feina feta per Esquerra i donar a conèixer a tot el territori el nou candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Puigcercós.

L'encarregat d'explicar els punts principals del nou finançament va ser el secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, que va dir que l'acord firmat és un acord polític, i que l'Estat ha adquirit el compromís econòmic que s'haurà de reflectir als pressupostos generals i l'arquitectura del model s'haurà de traslladar també al LOFCA i a la Llei de cessió de tributs. Segons Ridao, també s'explicarà que l'acord no arriba al 100% perquè en tota negociació es perd alguna ploma. Tot i això, el més fàcil era dir no per principi, com ha fet CiU, o dir sí a qualsevol preu, com han fet altres formacions. Ridao ha subratllat que "Esquerra ha fet el més difícil, dir que sí però amb condicions: 3.855 milions d'euros i el 105 del rànquing de recursos per càpita". Ridao també ha destacat que l'acord permet "passar pàgina" i "alleujar la societat catalana", estressada pel llarg debat de l'Estatut i el finançament. "La societat catalana necessita de tant en tant una victòria, i aquesta és una victòria d'Esquerra i del país, que permetrà també redimensionar la tasca del govern català i culminar el projecte d'Entesa, assolint els objectius fixats".

Neix la nova Ciutadania, el Butlletí electrònic de la Secció Local

Ara fa quatre anys naixia el Butlletí d’Esquerra a Girona “Ciutadania” que recuperava una antiga capçalera d’inicis del segle XX, un diari que fou dirigit per Prudenci Bertrana, un intel·lectual compromès amb el catalanisme i el republicanisme. Al llarg d’aquest període Ciutadania ha estat el nostre canal de comunicació amb la gent de Girona.

Avui, però, els elevats costos de publicació i la necessitat de comunicar d’una forma més àgil amb el conjunt de la militància, ens plantegen la necessitat de crear un nou canal de comunicació, mantenint però els ideals de la capçalera nascuda fa més de cent anys.

Per aquest motiu us presentem la nova Ciutadania, el Butlletí electrònic de la Secció Local, que amb una periodicitat quinzenal o setmanal, en funció de l’actualitat, us informarà puntualment de tota l’activitat del partit a Girona i del Grup Municipal a l’Ajuntament.

Esperem que amb les vostres aportacions, idees i crítiques, aquesta nova eina ajudi a construir el projecte d’Esquerra a la ciutat de Girona!

idea Girona! organitza un acte amb entitats per parlar del teixit associatiu de la ciutat

La xerrada-debat “El paper de les entitats en la transformació de Girona” va tenir lloc ahir dimecres 15 de juliol a les 8 del vespre. L'acte va reunir una cinquantena de persones a la Carpa del Glops del Parc de la Devesa.

Després del primer col·loqui amb en Quim Brugué, el col·lectiu Idea Girona! va organitzar un nou acte dins del seu primer eix de treball “Una ciutadania que participa i decideix”. L’acte va consistir en un col·loqui sobre el paper de les entitats en la transformació de Girona. Hi van participar entitats representatives dels diferents sectors associatius de la ciutat. Concretament van ser els següents:

• ADAC (Ateneu d’Acció Cultural)
• Associació d'uruguaians "El Paisito"
• Associació de veïns de St. Narcís
• Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona
• Colla castellera Marrecs
• Inund’art
• L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
• Associació de veïns de Sta. Eugènia
• AMPA IES Sta. Eugènia
• Caritas interparroquial de Girona
• Òmnium Cultural Gironès

Després d'una ronda de presentació hi va haver espai per al debat. Es van proposar idees com la de reclamar més canals de participació per poder incidir en les decisions polítiques de la ciutat. Es va reivindicar els consells d'entitats com un d'aquests canals per millorar la participació. Es va reclamar el suport en la difusió a través dels mitjans de comunicació del que fan les entitats. Un altre dels punts que es va reivindicar és el reconeixement públic de la tasca que fan les entitats.

La relació amb l'administració també va ser un dels temes més debatuts. El model de finançament de les entitats i la política de suport a aquests col·lectius van ser una de les demandes plantejades.

També hi va haver espai per a l'autocrítica, quan es va constatar la dificultat de les entitats per treballar de forma col·laborativa entre elles i amb una major perspectiva que la dels propis objectius de l'entitat.

Finalment, una de les idees que van anar apareixent en les diferents intervencions va ser l'enriquiment que suposa com a experiència la participació en les entitats, i per tant es va plantejar les entitats com a font d'educació en la democràcia.

Idea Girona

La xerrada s’emmarca en un projecte emprés des de fa uns mesos per un grup de gironins amb ganes d’aportar noves idees per Girona. Es tracta de construir entre tots un projecte que no només ens permeti afrontar els reptes de futur i doni un nou impuls a la ciutat sinó que també, i potser encara més important, ens permeti recuperar la il·lusió perduda.

La iniciativa ciutadana Idea Girona! està formada per persones properes al projecte de l'esquerra nacional i té la voluntat d'aportar elements per definir un nou model de ciutat. Pretén constituir un fòrum de debat que estructuri el seu treball en cinc eixos (la construcció nacional des de l'àmbit local, la cohesió social, la sostenibilitat, l'economia local i la participació), i que elabori unes conclusions que ajudin a construir la ciutat del futur. Al finalitzar el procés s’elaborarà un document amb propostes concretes que la ciutat podria adoptar en els cinc àmbits citats.


Retransmissió per internet en directe

L’acte va ser retransmès en vídeo en directe per Internet mitjançant tecnologia mòbil. A més durant l’acte tant el Facebook, com el Twitter, com el Gmail van estar operatius per comunicar-se amb els participants a l’acte públic.

Més informació a www.ideagirona.cat

aquest és el millor aval de l'acord de finançament

festa d'Esquerra del Gironès 09' a Llagostera

Festa d'Esquerra del Gironès 2009 a Llagostera